Al dia següent de l’última assemblea vaig escriure un article que no vaig acabar i que , per tant, no és va publicar. De l’assemblea em van quedar coses absolutament clares i alguns dubtes. He resolt avui els dubtes ?

Escrit el  20-12-2017

Dilluns anava a l’assemblea amb el dubte de si el club havia canviat molt, poc o gens. La planificació de la temporada i el no compliment del full de ruta, amb nul·la explicació,  que ens havien promès em feien ser poc optimista.


Després de la assemblea i d’alguna conversa en gent que viu el dia a dia del club més de prop que jo ara, el meu titular seria; “Ja no som el camarote de los hermanos Marx”.

Fa pocs dies vaig veure , per primera vegada en la meva vida, els minuts del camarote de la pel·lícula dels Marx i el primer que em va venir al cap va ser els Consells d’administració de Sánchez Llibre. Un munt de gent, en poc espai, fent-se nosa de uns als altres, provocant una situació absurda darrera de l’altra i que el final era que la porta acabava rebentant i sortint tots en estampida a rodolons. Mai quatre minuts podrien definir millor aquells temps del nostre club… L’assemblea va ser ràpida i sense conflictes. Res a veure tampoc en altres assemblees d’aquelles èpoques. Vaig marxar amb alguna tranquil·litat i en alguns dubtes.

La tranquil·litat me la va donar el radical viratge econòmic que li han donat a l’entitat, el no tindre salvetats per part dels auditors, la transparència en tot l’apartat econòmic i que tinguem un organigrama clar i definit on tothom sàpiga quina és la seva area. Em va parèixer clar que  Chen te el club en mans de la seva plena confiança… i no em va quedar clar del tot que tots els que estaven allí fossin de la seva confiança. Vaig marxar amb la sensació de que ell edifica la “seva església” damunt de Adolf Rousaud. Res a dir. Hem va causar un bona impressió i jo soc dels convençuts de que necessitem bons dirigents i grans gestors. Per posar el cor, la  passió i moure la bandera blanquiblava ja estem tots natros.

Però també vaig marxar amb dubtes i preocupacions. Poca assistència a la sala, el mateix que passa al camp. Crec que tenim un problema social. Alguna cosa passa que la gent s’ho mira, ens ho mirem, massa de lluny. Vaig continuar amb el dubte, no és poca cosa, de qui va ser el que va enganyar a Quique. Algú, dels que estaven ja l’any passat, li va dir a l’entrenador que aquesta temporada li farien un equip amb possibilitats reals de donar un salt. El dubte és; el van enganyar o no van fer els números bé? qualsevol de les dos coses inhabilita a qui ho va fer per continuar exercint la seva funció. O per ingenu o per poc preparat.

Tampoc em va quedar clar si el danisme ha mort del tot……

Escrit el 09-01-2018

He respòs avui els dubtes?

Jeroni Castell

Soci 2.233

Comentarios

Comentarios

2 COMENTARIOS

  1. Jeroni, jo també hi veig llums i ombres, en l’actual gestió del club.
    S’ha liquidat el deute, diuen. Sí, amb Hisenda, que no és poc. Però ara el club deu diners al seu propietari, el xino. Tornem a temps passats.
    Preocupa que l’actual directiva estigui tan desconnectada de la realitat social catalana. No s’ha llegit bé el moment històric que estem vivint, i el club s’ha quedat aïlladíssim en la no defensa de la democràcia. L’abisme, o l’esvoranc entre el club i el país s’ha eixamplat. Aquest dany és difífilment reparable, i s’anirà notant amb el temps. Doncs sí, poca gent a l’Assemblea, i poca gent al camp. Però també tenim part de culpa, perquè no condemnar la violència policial de l’1-O té el seu preu.

DEJA UNA RESPUESTA

Escribe tu comentario
Nombre