Des de La Contra Deportiva avui entrevistem a l’Héctor Oliva, autor del nou llibre en clau perica RCD Espanyol. La història d’un sentiment. Un llibre on narra de manera detallada, entretinguda i divertida la història recent del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. Adicionalment, a banda del contingut històric del club, Oliva explica diferents anècdotes i gestes que no tots els seguidors pericos coneixen.

Héctor Oliva és periodista de professió i des de 2006 es dedica a escriure llibres sobre literatura de viatges i d’història. Com per exemple, el llibre Pasajes a América, pel que va rebre el Premi Eurostars Hotels. També ha escrit una novel·la titulada Noroeste.

Anna Casas- Bona tarda Héctor. Primer de tot, gràcies per atendre’ns i per difondre i fer conèixer el llegat històric del nostre estimat Espanyol. D’on li ve la seva passió per aquests colors?

Héctor Oliva- Com explico en el llibre hi ha dues vies d’inoculació del virus perico. Una per la via familiar, perquè un és de l’Espanyol perquè ho va ser el seu pare o el seu avi. Hi ha com una via de transmissió familiar i que és necessària per a la perpetuació de l’espècie. I després hi ha la via de l’efecte rebot. Un és de l’Espanyol per què tothom és del Barça. Hi ha casos de famílies on ningú és de l’Espanyol i de sobte surt un bolet que és de l’Espanyol. És la persona que no forma part de l’ordre establert. Jo surto de les dues bandes. Primer perquè el meu pare era perico i jo ho he mamat a casa però em sento molt còmode dintre d’aquesta trinxera que és l’Espanyol i aquesta sensació d’anar contra l’ordre establert. Contra tot allò que «hauria de ser».

A.C. -Quin va ser el motiu que el va empènyer a escriure sobre l’Espanyol i la història perica? Amb quin objectiu ho va fer?

H.O.- Escric el llibre primer perquè m’agrada molt la història. Des de fa bastant temps, l’Editorial Base em deia d’escriure un llibre de l’Espanyol. Fins que un dia em van fer una proposta. Jo al principi no estava gens convençut perque és un projecte que li has de dedicar temps, esforç, energies i per tant li has de treure d’altres coses. I al principi no n’estava massa convençut. Fins que un amic, l’Oto Anguera, em va ajudar a buscar dades i a marcar un guió del llibre; em va convèncer. Ser de l’Espanyol és algo molt especial, és una identitat. I la identitat al final té molt a veure amb la història. La identitat té molt a veure amb qui ets, qui has sigut, d’on venim i on anem. I el que passa en els pericos és que no sabem la nostra història, perque mai ha estat escampada. Mai hi ha hagut un interès molt gran ni un esforç per part del club de fer-ho. Ara amb el nou estadi i la part del museu, ara sí que veig una mica d’energia per intentar recuperar tot el que hem sigut però fins ara res. I la segona raó és que en l’àmbit dels mitjans de comunicació tampoc els hi donen molta importància. En canvi, a la història del Barça sí que li donen més ressò que a la del nostre club.

Jo sóc molt perico, però no coneixia ni la meitat de coses que explico en aquest llibre. Les he descobert un cop m’he posat a investigar sobre això. I és una història preciosa, molt rica i molt identitària.

A.C.-En el seu llibre, explica curiositats i gestes oblidades pel club blanc-i-blau, darrere d’aquestes línies del llibre es deu amagar una gran investigació per la seva part. Ha estat molt temps fent la recerca per poder escriure’l?

H.O.- No, no he estat molt temps. He investigat, he buscat informació, he contrastat diferents fonts per fer una història fàcil, divulgativa, amena i assequible. És un repàs de la història amb sentiment. No és un llibre acadèmic, és un llibre de fàcil lectura, divertit.

A.C.-La funció divulgativa que s’amaga darrere el llibre és el que el fa diferent del demés llibres que parlen de la història de l’Espanyol?

H.O.- Sí. A més, que jo conegui s’han escrit altres llibres sobre l’Espanyol però sobre coses concretes. Sobre el Jarque, sobre els herois, però història des del llibre del Segura Palomares del Centenari no en recordo cap. Des de l’any 2000, no se n’havia escrit cap i ha passat molt temps i moltes coses. Hem jugat a dos estadis diferents, hem guanyat dues copes, hem arribat a la final de la UEFA, el gol de Coro, la pèrdua de Jarque o les misèries econòmiques fins a l’arribada de Chen. És a dir, en aquests 15 o 16 anys han passat moltes coses de gran importància com el femení o el futbol base. No s’havia fet res i hem pensat que era el moment adequat per fer-ho. Un moment que coincideix amb un temps d’esperança, de somiar després d’uns set o vuit anys de molta penúria.

A.C.- Considera que la feina que ha fet l’Espanyol pel futbol en els seus 117 anys de història està suficientment valorada?

H.O.-No, no està suficientment valorat. Això és algo que l’Espanyol podria potenciar molt més. Per exemple, el fet de portar tot el pes de l’organització del primer partit de futbol femení a Espanya als anys 10 i després als anys 70 en convertir-se en el primer gran motor del futbol femení a Catalunya i un dels primers a Espanya. Home doncs, és algo que l’Espanyol podria treure més pit.

A.C.- Quina importància històrica considera que té i tindrà l’arribada de Chen Yansheng a la presidència del club?

H.O.- Només amb el que ha fet, ja és importantíssim. És a dir, va arribar a un club que estava amb l’aigua al coll i que no se sap com hagués evolucionat la història de l’Espanyol o si hagués pogut sobreviure si no hagués aparegut aquesta persona. Amb això ja ha significat donar-li la volta a la truita d’una manera claríssima. A més, jo crec que tothom coincideix que s’està fent amb molta intel·ligència, amb mesura i amb un guió. El primer va ser saldar els deutes, el tema d’Hisenda i l’Estadi i anar a poc a poc. No voler començar la casa per la teulada. En aquest sentit, crec que dins de la família perica hi ha bastant consens i sintonia en què Chen ha arribat en el moment adequat i en què s’estan fent les coses molt bé. Dit això, òbviament, ja no només per això. Si no que és el primer president no-català o no-espanyol. I això suposa l’entrada de l’Espanyol en el món global. I això és una cosa que l’Espanyol ha de tenir molt present.

Al llibre jo explico la història de l’Espanyol com algo que és molt de casa. No només pel seu nom, sinó perquè era un club pensat pels de casa, per a la gent de Catalunya. L’Espanyol és molt d’aquí en oposició al Barça que és com el club multinacional. Nosaltres som com el comerç de proximitat, som el mercat del barri. I això forma part de la nostra identitat. Aquí sí que hem d’anar en comptes amb saber una mica cap on volem anar i en què volem convertir-nos. Òbviament no volem ser un equip que sempre pateix per no baixar a segona divisió i que volem estar en projectes més interessants? Per descomptat. Però que ens suposa això? Ens ha de suposar renunciar al futbol base? Tots els pericos hem d’estar molt al damunt per poder mantenir la identitat que ens caracteritza en aquest nou context d’estar en propietat xinesa.

A.C.- Quins són els tres moments de la història recent que considera claus perquè avui en dia estiguem on estem.

H.O.- Un seria el gol del Coro. És a dir, si nosaltres baixem a Segona Divisió el dia de la Reial Societat potser tot hagués estat diferent. Baixar a segona és un misteri. Pots torn pujar immediatament o quedar-te més temps. El segon moment és l’arribada de Pochettino. On estem jugant l’última temporada a Montjuïc i tot semblava que estrenaríem Cornellà-El Prat a Segona Divisió. I al final va haver-hi un tram final de temporada que vam aconseguir la majoria de punts dels últims 10 partits. Aquest va ser un punt d’inflexió molt important, perque l’Espanyol arriba a Cornellà assegurant-se estar a Primera Divisió.

I possiblement, la mort del Jarque amb tota la pena que ha comportat i el que tots hem patit seria el tercer moment clau. Va unir molt al club i a l’afició. És una ajuda espiritual que tots sentim molt i és d’on agafem forces quan les coses van baldades i ens ha fet incrementar la nostra identitat. Vuit anys més tard, cada partit a l’Estadi continua estant present en cada minut 21. Aquest tipus de coses ajuden molt des del punt de vista de la identitat. Ajuda al fet que hi hagi més comunió. Al fet que hi hagi algo més transcendent que ens faci suportar i superar els moments difícils.

A.C.- Quins són els seus referents pericos?

H.O.- Un es recorda dels jugadors que tenia als seus pòsters quan era petit. Això és una qüestió generacional. Llavors, quan jo era petit era l’època de N’Kono i Lauridsen. Els meus referents possiblement són aquests dos. Eren els ídols quan vaig començar a sentir la meva identitat perica i em va començar a agradar al futbol. A més, coincideix amb el primer moment de la meva vida en què l’Espanyol és algo i és algú és la UEFA del 87/88. La generació de Valverde, Pineda, … tots els que són els protagonistes d’aquella UEFA possiblement són els meus referenst. D’aquell Espanyol lluitador, aquelles samarretes plenes de fang.

A.C.- Com aficionat perico i coneixedor dels més de 100 anys d’història de l’entitat com imagina la història que encara s’ha d’escriure del club? Quin futur li augura?

H.O.- És una pregunta difícil. El futur depèn de nosaltres. S’estan fent les coses molt bé i tant de bo que continuem en aquest camí. Sempre estarem sota l’ombra d’una gran multinacional que ens fa difícil el nostre creixement i la nostra projecció. Però per això mateix, sempre tindrem una identitat forta. En l’esport, al final depèn de què la pilota entri. Veig tant possible que arribem a una final de la Champions d’aquí a dos anys com que estiguem a segona divisió. És molt difícil i gens previsible el que pot passar en el món de l’esport.

A.C.- Cal recordar que durant la Diada de Sant Jordi estarà a l’estand del club firmant exemplars i també podran adquirir el llibre allà.

H.O.- Sí. El dia de Sant Jordi estaré a l’estand del club firmant de 10 a 12 del matí. Podeu adquirir el llibre en la versió en català i en castellà en els següents enllaços:

RCD Espanyol. Historia de un sentimiento en castellà

RCD Espanyol. Història d’un sentiment en català

A.C.- En els pròxims anys, els pericos tindrem l’oportunitat de tornar a llegir un llibre seu on narri la història del club a partir de l’era Chen?

H.O.- No ho sé, ara estem amb aquest llibre. A partir d’ara continuarem escrivint nous capítols. Aquest llibre té vint capítols i el Chen i tots els jugadors que estan ara els hi toca escriure el capítol 21 i possiblement, algun d’ells el 22. En el llibre, el últim capítol fa com un cercle en el qual s’invita al lector a escriure el nostre futur.


Comentarios

Comentarios

1 COMENTARIO

DEJA UNA RESPUESTA

Escribe tu comentario
Nombre