Els nois (i noies… no te’n oblidis o has begut oli) de la candidatura Aecorn-Cup a Cornellà volien fer la guitza al RCD Español a les darreres eleccions municipals. Ho vam llegir a un aclaridor article publicat a LCD. De tot plegat, la conclusió es que Cup no ens vol a Cornellà. Cap fet sorprenent. Si de Cup depengués el govern de la ciutat, apujaria a escreix els impostos al nostre club, obligaria a fer zones verdes i aparcaments al seu càrrec a les rodalies de l’estadi, i, fins i tot, un pipi-can. Quina barra. Per altra banda, diuen, el RCDE és un cau de pinxos perillosos, de gentalla barroera d’ideologia ultra que menja nens de bon matí, pren cigalons a dojo i fuma caliquenyos pudents. Òndia, mira que som lletjos i dolentots.

Aquest fou si més no l’ acurat missatge de Aecorn-Cup al barri de Riera. La qüestió és: Va calar el seu programa a la populosa vila de Cornellà?

Mirem els resultats a la pàgina web de l’ajuntament on es desglossen els resultats per barriades i ho sabrem. El cens a les darreres municipals arribà a 62.977 votants, amb una participació de 38.419, és a dir, un 61%. Els “cupaires” van obtenir 1.344 sufragis, tant com un 3’498% de l’escrutini. Val a dir que Cup quedà lluny de treure representació, car el tall mínim és d’un 5%, ben entès que no sempre n’hi ha prou amb aquesta xifra.


El barri de Riera pertany al districte de Cornellà-Centre, però l’ajuntament, per a satisfer als analistes més conscienciosos, publica també els percentatges a Riera, un barri amb forta personalitat dins la ciutat. L’escrutini fou el següent : 2.655 vots emesos, dels qui 93 foren pels nostres benefactors. Exactament (o « ansactament » que deia el Màgic Andreu, motiu pel que fou amonestat pels inspectors lingüístics a TV3, i no es cap acudit) un… 3’502%!!!… 4 mil·lèsimes més que a la resta del municipi. Hem de dir, doncs, que Cup va rendibilitzar la seva proposta. Ben mirat, però, no és pas una fita per a llençar coets. Un 0’004 per cent ni tan sols és l’orella d’ una persona, i encara menys la titola.

Aturem-nos una estona. Per altra banda el nivell d’exigència electoral dels residents a Cornellà no es cap meravella, com a tot arreu: votaren en Pepe Montilla alcalde any rere any… polític un xic just per a dirigir una comunitat de veïns. Diuen, però no m’ho crec, que Montilla fou ministre d’Industria amb Zapatero (ara ficat a “garçon de pis” d’en Maduro) i, fins i tot, president de la Generalitat. Si fos veritat, en tots dos casos, mai un babau arribà tant lluny i a tant poc una dignitat representativa. Un bon amic meu, i malgrat tot, advocat, es va cassar a Cornellà fa una pila d’anys als jardins de Can Mercader. Quan aparegué Montilla per a oficiar la cerimònia, li vaig dir a cau d’orella… “¡Arrea… mira quién te casa!”… i em va respondre l’advocat (i malgrat tot amic) amb fina ironia… “Si no funciona solicitaré nulidad matrimonial por manifiesta incapacidad del oficiante”. Avui el meu advocat torna a ser un home lliure.

Ho haig d’admetre: ben segur que els nostres aficionats més cridaners, prenent-se un parell de birres empipen d’allò més a una part del veïnatge. No cal ser un linx per entendre que el jovent més animós fa nosa, i força més segons quins dies amb el rerefons de l’embolic horari a la competició, però això no només afecta els residents a Cornellà-Riera… també als veïns de Travessera de Les Corts, Riera Blanca, carrer d’Arizala i d’altres quan juga el Barça i d’allò no em sentit dir ni ase ni bèstia als nois de Cup.

Sospito quin és l’efecte que fa un club com el nostre, anomenat RCD Español, a la gent de Cup i no és ni de bon tros l’efecte que sacsejaria l’esperit dels treballadors aïllats a una plataforma petroliera al mig del mar si des d’un helicòpter baixessin els angelets de Victoria Secret. Però això també funciona a l’inrevés. Les exquisideses ideològiques de Cup no fan gaire el pes a un nombrós segment de l’afició perica. És l’anomenat efecte Rashomon (una peli d’en Kurosawa). Vol dir que no tothom veu el mateix tot i alhora mirant la mateixa cosa.

Que recomano a la gent d’ Aecorn-Cup? Molt senzill: “la via Generó”. Què t’empatolles, Perico? La via Generó, batejada així en honor a Xevi Generó, establerta per aquest dirigent “cupaire” després d’ enfrontar-se a la seva companya Mireia Boya, hotelera al meu estimat Vall d’Aran, consisteix a allunyar-se de la política i aïllar-se de la resta del món al refugi muntanyenc d’ Ensija, al Berguedà. Potser aquesta mena de vida feréstega al ben mig de la natura els hi ajudaria a repensar-ho tot. El refugi és prou gran per a que càpiguen els nois (i noooies) d’Aecorn-Cup i els seus 93 votants. Au, nens (i nenes, és clar), oblideu-nos una estona i repetiu amb Perico de los Palotes: Cap cop de Cup al cap…

Javier Toledano Ventosa

Perico de Los Palotes

Peñista en Doctor Gert

Comentarios

Comentarios

1 COMENTARIO

  1. perico de los palotes en tu línea. he echado unas buenas risas con tus elucubraciones y me he tomado la molestia de mirar por internet el refugio d’ensija, cerca de berga. no es tan grande, dispone solo de 27 plazas. a los chicos de cup-cornellá hay que buscarles acomodo en otro sitio…

DEJA UNA RESPUESTA

Escribe tu comentario
Nombre